Un duet amb Gemma Isasi sobre la cosa menys èpica del món: un dia normal fet a mitges. Una nota a la nevera que posa 'pla de hui', la compra a la tenda de la cantonada, i la idea que estimar bé és, sobretot, el de sempre però junts.
Discografia
Discografia
Recorre els llançaments de Phoenix Vega i descobrix singles, àlbums i peces que donen forma al seu univers musical.
Obres amb Phoenix Vega
Netejar filtres12 llançaments
Sexta cançó amb Gemma Isasi, amb lletra i veu seues: un amor que va ardir en secret i se'n va anar just quan ella va demanar la veritat. Tres hiverns després, el que reclama ja no és a ell, sinó l'amor que mereix trobar.
Una cançó que li vaig escriure a mon pare quan ja no hi era per a escoltar-la. No és un adéu. És dir-li en veu alta el que no sempre li vaig dir a temps.
Una cançó de Nadal que sí que conta una història: algú que, la nit de Nadal, s'atrevix a tocar a la porta de qui vol sense saber si li obriran. Lletra i veu de Gemma Isasi; la música, meua.
Quarta cançó amb Gemma Isasi, i la més d'ara mateix: va d'enamorar-se a través d'una pantalla. Una foto, un bes a mitjanit, i el dubte de si a l'altre costat senten el mateix.
Tercera cançó amb Gemma Isasi, i la més nua de les tres. La lletra i la veu són seues, i parlen de conviure amb l'ansietat. No busca consol ni solucions. En té prou que algú escolte.
La segona cançó que faig amb Gemma Isasi, i una altra vegada la lletra i la veu són seues. Un amor que només existix amb els ulls tancats, i un mar que està ahí per a deixar-lo anar.
Esta cançó no és del tot meua: la lletra i la veu són de Gemma Isasi, un homenatge a una germana que se'n va anar massa prompte. Jo vaig posar la música al voltant de les seues paraules.
Una cançó per a ma mare. En el fons és només un gràcies, d'eixos que costa anys dir en veu alta.
Açò no és una cançó sobre desaparèixer, és sobre convertir-te en part d'alguna cosa que continua existint. Ací, morir no és el contrari de continuar.
El títol ja ho diu: alguna cosa que crema però no pesa. Esta és d'eixes cançons on intente explicar per què de vegades el més suau és el que més es queda.
Açò no va d'anyorar algú que està lluny: va de seguir estimant algú que ja no pot tornar-te la trucada. Ací, etern no és una manera de parlar.