Discografia

Va nàixer una nit de Sant Joan, gitat a l'arena, en adonar-me que algunes de les estrelles que veiem ja no existixen i la seua llum encara arriba. D'eixa idea ix una cançó d'amor en clau còsmica: què fem amb la llum que arriba tard.

El meu primer rock, i va de dir prou. De no conformar-me més amb el quasi, amb mitges veritats i afecte a estones, i de triar-me a mi encara que faça mal.

Una cançó curta i tranquil·la sobre un moment en què no passa res i, tot i així, alguna cosa es col·loca al seu lloc. I decidixes que és justament ahí on vols quedar-te.

Un duet amb Gemma Isasi sobre la cosa menys èpica del món: un dia normal fet a mitges. Una nota a la nevera que posa 'pla de hui', la compra a la tenda de la cantonada, i la idea que estimar bé és, sobretot, el de sempre però junts.

Sexta cançó amb Gemma Isasi, amb lletra i veu seues: un amor que va ardir en secret i se'n va anar just quan ella va demanar la veritat. Tres hiverns després, el que reclama ja no és a ell, sinó l'amor que mereix trobar.

Una cançó que li vaig escriure a mon pare quan ja no hi era per a escoltar-la. No és un adéu. És dir-li en veu alta el que no sempre li vaig dir a temps.

Una cançó de Nadal que sí que conta una història: algú que, la nit de Nadal, s'atrevix a tocar a la porta de qui vol sense saber si li obriran. Lletra i veu de Gemma Isasi; la música, meua.

Quarta cançó amb Gemma Isasi, i la més d'ara mateix: va d'enamorar-se a través d'una pantalla. Una foto, un bes a mitjanit, i el dubte de si a l'altre costat senten el mateix.

Tercera cançó amb Gemma Isasi, i la més nua de les tres. La lletra i la veu són seues, i parlen de conviure amb l'ansietat. No busca consol ni solucions. En té prou que algú escolte.

Venia d'un disc de balades i tenia ganes d'eixir a ballar, i de fer-ho a casa. Un nu-disco en valencià sobre una nit d'estiu a Gandia, on la ciutat i una persona acaben sent la mateixa cosa.

Àlbum que explora l’amor, la memòria i el pas del temps des d’una mirada íntima i emocional.

La segona cançó que faig amb Gemma Isasi, i una altra vegada la lletra i la veu són seues. Un amor que només existix amb els ulls tancats, i un mar que està ahí per a deixar-lo anar.

Esta cançó no és del tot meua: la lletra i la veu són de Gemma Isasi, un homenatge a una germana que se'n va anar massa prompte. Jo vaig posar la música al voltant de les seues paraules.

Una cançó per a ma mare. En el fons és només un gràcies, d'eixos que costa anys dir en veu alta.

Açò no és una cançó sobre desaparèixer, és sobre convertir-te en part d'alguna cosa que continua existint. Ací, morir no és el contrari de continuar.

El títol ja ho diu: alguna cosa que crema però no pesa. Esta és d'eixes cançons on intente explicar per què de vegades el més suau és el que més es queda.

Açò no va d'anyorar algú que està lluny: va de seguir estimant algú que ja no pot tornar-te la trucada. Ací, etern no és una manera de parlar.

Açò no va de nadales ni de neu — va d'una mirada. Tot el Nadal d'esta cançó cap en una abraçada que encara no vol soltar-se.

Deu peces que no et porten d'un lloc a un altre, sinó cap a més endins. És el primer disc sencer que m'he atrevit a pensar com un sol recorregut, no com a cançons soltes.

Una peça instrumental per a quedar-se flotant despert una estona. No et demana que li seguisques el fil, només que et deixes portar.

El meu primer llançament, i és instrumental a propòsit. Encara no volia contar res, només deixar una estona de calma per a qui la necessite.