Justo Aquí

Justo Aquí es recolza en una textura molt senzilla: acompanyament discret i la veu a prop. És de les meues cançons més curtes i més quietes, i va justament d'això. D'un moment en què per fora no passa res, però per dins alguna cosa es recol·loca sense fer soroll.

No hi ha gran història. Hi ha dues persones, una estona qualsevol, i la sensació que no fa falta córrer, ni prometre, ni demostrar res per a estar bé. La lletra renuncia a buscar respostes i es queda amb eixes veritats menudes que arriben sense soroll. Acaba en una decisió molt tranquil·la: és justament ací on vull quedar-me.

El so acompanya eixa idea. Res de grans gestos: un acompanyament senzill, la veu en primer pla, un tempo lent i un to càlid. Dura poc perquè no necessitava durar més. El moment que retrata també va ser breu.

És una cançó breu i íntima, i volia que ho fóra. Està contada en primera persona, sobre alguna cosa que em va passar per dins i que no necessitava adorns. No buscava que sonara important. Buscava que sonara verdadera.

El que conta pot paréixer quasi res vist des de fora, però diu molt amb poques paraules: eixe moment exacte en què t'adones que, justament ací, estàs bé. No vaig voler exagerar-ho. Res d'epifanies ni de grans declaracions. Els moments així passen callats i quasi no te n'adones fins després. La cançó intenta agafar-ne un mentre passa.

Tota la cançó apunta a l'última frase: la decisió, dita en veu baixa, de quedar-se justament ací. No és una gran conclusió filosòfica. És una cosa molt més modesta i concreta, quedar-se. I una cançó humil així va ser, en el fons, difícil d'escriure sense que sonara a res.

Al principi vaig deixar un xicotet gest rítmic, eixe tan, tan, tan amb què solc agafar-li el pols a la melodia. Podria haver-lo llevat, però forma part natural de la meua manera de compondre i vaig preferir que es quedara. A meitat de la cançó hi ha un interludi de cordes, un xicotet parèntesi que obri una mica el so i li dóna aire al moment important. Després la cançó torna al seu lloc, al pols de cantautor amb toc folk i emocional d'abans. Està ahí per a respirar un segon, no per a convertir el tema en una altra cosa.