Justo Aquí

És una cançó breu i íntima, i volia que ho fóra. Està contada en primera persona, sobre alguna cosa que em va passar per dins i que no necessitava adorns. No buscava que sonara important. Buscava que sonara verdadera.

El que conta pot paréixer quasi res vist des de fora, però diu molt amb poques paraules: eixe moment exacte en què t'adones que, justament ací, estàs bé. No vaig voler exagerar-ho. Res d'epifanies ni de grans declaracions. Els moments així passen callats i quasi no te n'adones fins després. La cançó intenta agafar-ne un mentre passa.

Tota la cançó apunta a l'última frase: la decisió, dita en veu baixa, de quedar-se justament ací. No és una gran conclusió filosòfica. És una cosa molt més modesta i concreta, quedar-se. I una cançó humil així va ser, en el fons, difícil d'escriure sense que sonara a res.

Al principi vaig deixar un xicotet gest rítmic, eixe tan, tan, tan amb què solc agafar-li el pols a la melodia. Podria haver-lo llevat, però forma part natural de la meua manera de compondre i vaig preferir que es quedara. A meitat de la cançó hi ha un interludi de cordes, un xicotet parèntesi que obri una mica el so i li dóna aire al moment important. Després la cançó torna al seu lloc, al pols de cantautor amb toc folk i emocional d'abans. Està ahí per a respirar un segon, no per a convertir el tema en una altra cosa.